Per millorar la resistència als àlcalis dels maons refractaris, es poden utilitzar els mètodes següents:
Mètode d'erosió de fusió de contacte directe: en condicions de segellat a alta temperatura, les substàncies alcalines foses estan directament en contacte amb el bloc de prova per a la reacció d'erosió i, a continuació, es mesuren els canvis de rendiment de la mostra abans i després de l'erosió. Com més petit sigui el canvi, millor serà la resistència als àlcalis del maó refractari
Mètode d'erosió mixt: barregeu partícules de coc amb carbonat de potassi anhidre (K2CO3), incrusteu-hi el bloc de prova i realitzeu una reacció d'erosió en condicions de segellat a alta temperatura per mesurar el canvi de mida o la velocitat de disminució de la força del bloc de prova abans i després de l'erosió. De la mateixa manera, com més petit sigui el canvi, més forta serà la resistència als àlcalis
Selecció de materials: Trieu les matèries primeres adequades per fabricar maons refractaris. Per exemple, els maons refractaris alcalins solen contenir òxid de magnesi i òxid de calci, que tenen una alta refractarietat i una bona resistència als àlcalis.
L'ús de materials compostos: per exemple, el mètode d'emmotllament compost de materials pesats i semilleugers pot millorar la resistència als àlcalis, l'estabilitat al xoc tèrmic i la resistència al desgast del material de revestiment.
Els mètodes anteriors poden ajudar a millorar i millorar la resistència als àlcalis dels maons refractaris, allargant així la seva vida útil.